Una nota
d’ambre.
El far rodó conserva la seva presència. L’intermitent ambre i l’acabat fosc del frontal afegeixen contrast al crema de la carrosseria.

Un clàssic. Fet a la nostra manera.
El 911 que volíem conduir.
Construït tal com l’havíem imaginat.
El PA10/01 neix d’una idea pròpia: reimaginar un Porsche 911 de manera integral. Carrosseria, mecànica i interior decidits i executats a casa, amb la llibertat de portar cada elecció fins al final.
Una mateixa mirada recorre tot el cotxe. El que es veu. El que es toca. El que hi ha sota la carrosseria.

La personalitat
d’una peça
feta a mà.

El to crema recull la llum. El negre dibuixa els contorns. L’ambre afegeix una nota càlida. La silueta del 911 troba una expressió pròpia.


Les Fuchs. Un traç que pertany
a la memòria del 911.
Un equilibri de
formes i materials.

Para-xocs de fibra, intermitents ambre i aleró de cua d’ànec. Cada element participa de la mateixa intenció: donar forma a la nostra interpretació del clàssic.

El cuir granat envolta l’habitacle. El tartà recorre els seients bucket i acompanya els comandaments. La fusta aporta una calidesa diferent al quadre i al pom.
Textures, costures i trobades pensades com a part d’una mateixa peça. La cura arriba fins a la maneta de la porta gravada.


Tot comença
davant del conductor.
El pom de fusta, la palanca, els suports. Cada contacte forma part de l’experiència.


Cuir, fusta, tartà.
Tres materials.
Un mateix llenguatge.
Del departament de projectes a la cabina de pintura. De la sala de motors al taller de tapisseria. El PA10/01 reuneix diferents oficis al voltant d’una mateixa visió.

La turbina de refrigeració, acabada en ivori, porta el llenguatge del projecte fins a la mecànica. Una decisió que resumeix la manera de treballar en aquesta primera unitat.



El far rodó conserva la seva presència. L’intermitent ambre i l’acabat fosc del frontal afegeixen contrast al crema de la carrosseria.
El retrovisor negre, el marc de la finestreta, la trobada amb la porta. La personalitat del cotxe també es construeix a aquesta escala.
L’aleró de cua d’ànec tanca la silueta. Graella, gràfica i sortides d’escapament completen una part posterior en què cada element té el seu lloc.

Cuidar el conjunt.
Acostar-s’hi.
Tornar a mirar.

Xifres i configuració mecànica d’exemple, pendents d’edició.
La configuració del projecte.
Una visió, de principi a fi.
